«Pet Sematary» és un clàssic del terror modern tot i tenir ja 40 anys.  És considerat per molts com una de les millors obres de terror de Stephen King i ho comparteixo totalment.

La novel·la presenta passatges pertorbadors, i presenta una exploració emocionalment carregada dels temes de la vida i la mort. És una obra mestra del gènere de terror que captiva fins al final.

La història principal se centra en la família Creed que es muda a una casa al camp. Ràpidament, entra en la història Jud Crandall, ancià veí que ha viscut a Ludlow tota la vida trava amistat i li mostra a la família un cementiri de mascotes als terrenys que ara són propietaris. Però més enllà d’aquest cementiri n’hi ha un altre que guarda un secret que és millor no desenterrar.

S’exploren temes com la mort, el dol, l’obsessió, així com les conseqüències de jugar amb forces més enllà del nostre control. A mesura que la història avança, ens adonem que els intents per burlar la parca només porten a conseqüències encara més tràgiques quan el final del llibre es converteix en una fugida cap al davant.

La lluita del personatge principal Louis Creed per acceptar la mort del seu fill i deixar-li anar és esgarrifosa i realista, cosa que fa que la història sigui encara més aterridora. El treball d’aquest com a metge, amb l’escena de Victor Pascow només començar el curs universitari, el passat de Rachel, la mare, amb els seus propis traumes infantils per la mort d’una germana, i la (no) relació de Louis amb els seus sogres, són històries paral·eles molt ben relacionades que fan navegar la història directa a les seves conseqüències finals. Amb un final curiosament obert i a compte de cada lector.

116 Personatges

Ludlow, que es troba relativament a prop de Bangor.

• Quan Rachel Creed tornava conduint a casa a la nit, va sentir una estranya atracció i un sobtat escalf en passar per davant del cartell que desvia cap a Salem’s Lot.
• Judd Crandall parla que fa dos anys un San Bernardo va agafar la ràbia al sud de l’estat i va matar 4 persones (lògicament és Cujo)
• Georgie Denbrough (d’IT) va ser enterrat al cementiri Mount Hope (Monte esperanza). El mateix en què enterren l’esposa de Jud Crandall, Norma. A més a «Cementiri d’animals» es nomena diverses vegades la ciutat de Derry.
• Els Beaumont de «La Mitad Oscura» viuen a Ludlow durant l’hivern, i a Castle Rock a l’estiu. A més, quan George Stark arriba a la casa dels Beaumont a Ludlow i és a la carretera davant de la casa d’aquest, passa per davant d’ell a tota velocitat un camió de l’Orinco. Es remarca que va molt de pressa, i és la mateixa empresa que va atropellar Gage Creed i Church.
• Jud Crandall diu que se’n va amb Norma a comprar a l’Emporium Galorium. Aquest comerç pertanyia a Reginald Papa Merrill, a Castle Rock.
• A Insomnia, a la guarida d’Àtrops, entre altres objectes, troben una sabatilla de Gage Creed.
• A «Cementiri d’animals» es nomena l’esperit indi del Wendigo i fins apareix en escena. Els indis MicMac són els que el «patien». A «Un sac d’ossos» es nomena el Wendigo i els indis MicMac també.