(En aquest enllaç, aquest mateix resum una mica més aprofundit)
M’agradaria remarcar algunes coses sobre aquest llibre obviant el seu ja conegut argument. Hi costa concretar l’època i situació política en què es desenvolupa, però sí que es comenten certs aspectes del govern totalitari que hi ha (Els esquadrons que fan desaparèixer gent. La perillositat de tenir, i defensar!, idees polítiques fora de l'»establishment»). Però aquests fets segueixen sense situar-nos. En canvi, em vaig adonar d’una omissió de traducció que per a mi és important. Gairebé al final es diu:
«A això va seguir el perfil del governador Provo, de New Hampshire. Un home famós per haver irromput en una base nuclear enemiga pràcticament sol, el 1953.»
En la versió original diu «una base nuclear ALEMANYA que està a SANTIAGO» ¿De Xile? Podria ser.
En un altre instant Stebbins diu: «En els vells temps, abans del Gran Canvi i dels Esquadrons, quan encara existien milionaris, solien instituir-se fundacions i s’edificaven biblioteques i tot això»
Finalment, Garraty en cert moment pensa «li recordava les il·lustracions que havia vist en els llibres d’història sobre les incursions aèries alemanyes a la costa Est nord-americana durant els últims dies de la 2a WW»
El 1r paràgraf se’ns diu que els alemanys van guanyar la 2aWW. El 2n, que aquests esquadrons són el braç executor d’un govern autoritari que no permet la crítica ni molt menys la dissidència. El 3r confirma que estem davant d’una ucronia Orwelliana on la TV entreté (més) les masses i el culte a la personalitat i el poder (representats al Major) tenen tints despòtics. Com si diguéssim que som a Corea de Nord-amèrica!

Per acabar, trobo a faltar que hi hagués algun enllaç, alguna relació, amb «El Fugitiu». A més que parlem d’un món distòpic o que «s’ha mogut», on també els concursos de TV tenen entretinguda al populatxo, a l’inici d’aquell llibre es parla de diversos concursos (molt durs alguns d’ells) que hi ha en antena, on perfectament encaixaria aquest.

71 Personatges, una immensa majoría participants de La Gran Caminada

El recorregut comença a la frontera de Maine amb el Canadà, al nord i es dirigeix cap al sud. D’entrada passa per Limestone (14 milles), Caribou (44 Milles), Jefferson Plantation (100 milles), Oldtown (milla 160), Entren a l’autopista I95, Veazie, Bangor, Hermon, Jamaden, Wintterport, Augusta, Interestatal 202, Freeport (aprox. a les 72h), Portland, South Portland, New Hampshire, Massachussets .
Abans d’aquesta edició, 6 vegades havien passat la frontera amb New Hampshire i un cop van arribar a Massachussets (cap a 17 anys feia).

CAP. Ni tan sols la Sra. Petrie, professora de Llengua de Garraty en 6è que coincideix en nom i treball amb la de Jessie Burlingame a El Joc de Gerald. No crec siguin la mateixa